^S^-L'ESQUELLA DE LA TORRATXA mediógraf son fermes, segures, com obra d'un experimental mestre en l'art de combinar escenes, valent-se d'honraís efectismes i d'una línia recta que serveix d'eix a tota la trama> éspléndidament reforjada amb episodís poétics, situacions interessants, carácters robustos, psicologies ben defínides, i, sobre tot, valent-se d'un llenguatge ampulós pero al mateix temps viu i sobri, com cal amb les produccions d'aqueixa índole. El públic, el nostre públic fí, poc educat o mal educat per a escoltar obres d'aqueix genere, no va portar-se pas prou correctament el dia de l'estrena. Astragat amb les gansades deis Abati i Muñoz Seca, semblava esperar l'ocasió propicia per aficar-se amb el drama. Rumors i rialles'febles acullíren algunes frases que, en veritat no íenien res de . cómiqués; "i aixó sempre és Una descortesía ais artistes. Per cerf que aquestos, no meréixen sino elogis. La Barcena i l'Hernández fan yeritables creacions' deis seus tipus. Ella, sobre tot, que aguanta el pes de l'obraj está espléndida de gest i de dicció. Tant el decorat com el vestua'ri son dignes- d'aplaudir-se. NOVEDADES QOYA ■ El brillant benefici d'En Calvo fou Una obra nova del patriarca de ies Uetrés castellanes, don Benet Pérez Qaldós, sempre constitueix a Barcelona un gros aconteixement, No és estrany, dones, que el dissabte se veiés a punt de tapar t\ treatre de «Novedades». Els nombrosos admiradors de l'autor de La loca de la casa s'hi donaren cita i alió estava que feia goig de debo. I de la Sania Juana de Castilla, qué?... Dones és una obra que no ha de donar mes fama de la que té al ¡ove Caídos, pero que és digne d'admirar-se com tot lo que surt de la seva privilegiada ploma. Obra histórica, escrita per a la dama, amb perfecte reconeixement del lloc, de les costums i deis textos, pero que com document historie no arriba a emocionar perqué sembla com si l'autor no s'hagi volgutentretenir en posar-hi fantasía ni relleu episódic— tant que's prestava l'assumpte!— i perqué, reduída rintensitat dramática al conflicte anímic de la protagonista, el públic no hí trobaprou interés per a tres actes que s'escorren entre planys i mes plánys inútils. Apart d'aixó, que, . naturalment, és defecte diguem-ne essencial en el drama, cal confessar que En Caldos és el triomfador literari i artístic de sempre. La cónstrucció de l'obra és consistent, conté escenes poétiques d'un enlaírament heróic que admiren i commouen, i el diáleg, del mes refínat bon gust literari, és com una déu de fresca í viva poesía que assadolla els esperits mes delícats, mes sensibles i exigents. La senyora Marguerida Xírgu no hi está malament, pero ens agradaría menys cansonera, menys monótona, mes dúctil en la veu i en l'expressíó. Es un triomf, per a ella, l'interpretació de Santa ¡uaná, pero creiem que podría i deuría treure'n encara mes partit. a puntilla donada a la magnífica terhporada de drama í comedía realitzada en aquest elegant teatre i qué ha durat la friolera de nou mesos, estalonant-se els éxíts l'un amb l'altre. Pot dir-se que aquest ha sigut el teatre mes favorescut i aixó deu encoratjar al senyor Blasco per a noves empreses. —En él mateix teatre tingué lloc dilluns la primera de les funcions organitzades per l'Adriá Cual, amb la cooperació deis seus deíxebles de la Escola d'Art Dramátic, per a fer com una síníesi del teatre en el segle xvm. Comenta la vetllada amb una interessantíssíma conferencia de l'anomenat senyor Cual; treball de condensació, una mena de pastílles de caldo o carn Liebíg de les conferencies; amb ella se'n podríen fer sis i ens quedem curts. DespréS se representaren «L'Indiscret» de Voltaire i «Crispí mana al seu amo» de Le Sage, dos veritables joies que el públic acullí amb forts aplaudiments. La escena, perfectament cuidada estrenant-se dos hermosos telons. La interpretado molt afinada per part deis deixebles.del senyor Cual. S'anuncia per a demá, dissabte, el debut de la Elena Jordí> dávánt d'üna companyia de vodevil— ara en diuen alta comedía— én cátala. Tenim entes que's tracta d'una temporada curta..; que, segons, l'éxit de taquilla podría ésser que s'allargués. L'obra d'inauguració és La Tieta. Després de dos anys de no treballar la Jordi a Barcelona, sembla justificada respectado que hí ha per a veure-la i aplaudir-la. Lí augurem una formidable ovació. O NOTES D'ART En la moristes, SalaMozart» es constituí el Jurat del Saló ctHucompost pels senyors Apa, Juncéda, Nogueras Oller, Crau i Pícarol per a premiar els millors treballs presentáis a concurs: Heu's aquí el veredicte: l.er Premí (250 ptes.) a P. Prat Ubach. Caricatura número 148. «Convalescencia». 2. Premí (150 ptes.) a Evaristo Salmerón (Tito). Caricatura número 187. «La marcha real». 3. Premí (100 ptes.) a Lluís Elias (Anem). Caricatura número 5. «El mal cirugía». « 4. Premí (100 ptes.) a Rícard Opisso. Caricatura número 13S. «La Papelera Española». 5. Prenji (100 ptes.) a V. Castanys. Caricatura número 21.. «Ja lí dirán de misses». 6. (100 ptes.) a Frederic Borras {Lotus). Caricatura número 96. «Barris Baixos». Obtíngueren vots favorables els díbuixants Antón Parré;, Azpiri, Ribas, Roqueta i Vidi. LA COCA DE SANT JOAN -Apa, nols, que aquest any, com que hi ha mes miseria, ens la menjarent mes llarga!... . ■ ■ ;