AIGUA-FORTS ( Perdi cuidado ) que pase el tiempo deprisa {Ai que escapa!) y que llegue aquel instante ( Ai f ilia! ) / de la singular sonrisa. {Ménu i gradea!) Ignorem el nom de l'autor; però, si en Grahit fes versos, diriera que son seus. M. M IGUA-FORTS A Ciutat Jardí sembla vo! im plantar-se, -a-l menys com a decoració, en la nostra Gran- Via. Es alió de que de les confeiencies no s'en treu rès; però vé el Sr. Busquéis, arquitecte, a donar-nè una sobres la Ciutat Jardi a «Athenea» i la primera y obra qu'es fa ja's recorda d'aquella Uissó. Felicitem al que ha tingut aquesta pensada i li demanem que no deixi morir les herves que van plantar-hi; perqué aixís per comes d'adornar, sería un fàstic. S 'anuncia l'aparició en aquesta Ciutat, de una Revista ti tol ad a «Cultur a», quin orientadoi" seià el nostre incomensurablt Josep Tharrats. Aimadors nosaltres de tot lo que signifiqui un alé de vida per la nóstre Ciutat t ndressem ben foi tameni, una avant-salutació a la no-nada Revista i desujem que aviat pugui la nostre mirada planar demunt les seves fulles. Í·'·N Noel al anar a donar les sèvés dues conferen/ cies al Centre de Unió Republicana no savia segurament una cosa. Que les parets de l'entrada d'aquella casa estaven adornades amb 3o 4 cartells de co/r/í/as de toros. Si s'en va donar conte, algún dia els ho tirará en cava, i si no s'en va adonar demanem a la Junta que ho tregui més que depressa. SE'ns diu que la revista «Cultura» que sortirà dintre pocs dies, tindrà tres pàgines dedicades exclusivament a combatre el flamenquismo. Pensin lo que fan i mirin els redactors que si ara no hi ha sang torera a pirona, tirant un misto a terra pot encendres. I realment seria edificant que per combatre el flamenquisme, aquest brotés en terra erm, allá on ni tant sols es pot omplenar mitja plaça de toros. Ta sabem el perqué les reixes de cala Ciutat están, J diem-ho en termes clars, brutes. Es que com s'han de pintar una vegada llesta la fatxada, i els pica pedrers tenen feina, ara si les pintessin resultaria inútil i esperen (¡o que esperan) que tot estigui llest. Però un cop de plumero per aquí. un altre per allà, ens sèmola que no val pas la pena de pailar-ne. Apa doncs, a la feina! El Sr. Furest vinga fer conferencies i nosaltres vinga fer-li el reclam. Avui en dona una al «Centro Radical Instructivo» de Cassà, i en te preparades tres o quatre més per no sab aont, si a Salt. si a Tordera o si a Blanes. El cás es que éll treballa i això del treballar ara amb la calor, es una cosa que pren forma de paradoxa. Volem ésser indiscrets i això per tractarse del nostre Batlle; volem avisar-lo. Els veins del carrer de Talarn tenen llogades cinquanta trompes de fonograf per fer una serenada al senyor Coll. Li volen recordar que quan plou no poden transitar ni sortir de casa, perquè la teulada del Piiriçípal está de mala manera. Ens agradarà o.r aquella orqueMi a perquè ha de resultar espeterrant. ■jSTOp o podria el senyor Coll ordenar s'arreglés la Rambla que está pèssimament? Hi ha cada entrebanc que fa tremolar. L'altre dia un Coniét ciiuíl quedava iot enbadalit al veurer que tothom ensopegava, i reia. Es clai ! era sabater. La Devesa está de la mateixa manera que la Rambla. No, no volem pas dir el passeig central, volem indicar principalment el passeig de devant la plaça de toros. Que s'arregli! No anàrem equivocats quan en un dels nosires darrers nombres dèiem que s'iniciava a Girona una conçoladora corrent d'humorisme que semblava acabaria amb la nostra austera serietat tradicional. Era avans d'ahir, com si diguéssim, que s'organilzava a Girona una societat de solters empedernits, recalcitrants, invulnerables als trets de l'amor; era ahir quc'ls nostres regidors discutien acaloradament si, en el cas concret de l'empedrat d'un can ei , t ra preferible l'estètica a les relliscades; es avui qu'amb