Pkg. 4 «El Be Negre» - El temps, realment, no convida a anar al cinema. Molt mes divertit resulta llegir les coses que publiquen els diaris. Per tant, els nostres lectors ja se'n faran cíirrec que, momentímiament, convertim aquesta secció en una mena d 'Argos de la premsa. Som-hi? Som-hi ! «El barón William von Hesse, que en «Prisioneros» tiene el papel de Kore, él propietario del café, era antes presidente del juzgado municipal de Moscú.» Per la nostra banda, podem afegir que el baró no era tal WiHiam, ni tal von, ni tal Hesse. Era, pam eneja, pam enllk, el senyor Anguera de Sojo. * * * «Parece usted un asesino, por lo tanto, queda admitido.» Estas palabras, que podrían sorprender a cualquiera... Alto! Podrien sorprendre a tothom, menys a un lector de seccions einematogríifiques. U DEL S'ha esbrinat . que Jesucrist tenia trenta-set anys. Ara, que ell se n'amagava quatre. * * * En baixar de l'avió, de retorn de Roma, els familiars que varen anar a rebre el cardenal Vidal i Barraquer, varen dir-li : — I ara! Sembla que tornen mes magre... — Sí, m'he aprimat una mica — féu el purpurat tarragonl. Aquest delicada allusió al carree que encara ocupa el cardenal Segura, produí un efecte excellent entre els presente. * * * Entre les f orces vives ha estat molt ben vista la novetat estival llanc;ada per alguns clergues joves, que han adoptat les sotanes de crespo, tricot i altres teixits vaporosos. * * * Sant Josep de la Muntanya ens comunica atentament que potser ja és hora que els seus devots es recordin que el que ell arregla son casamenta, pero res mes. Diu que, per aixó altre, potser és millor que s'adrecin a Sant Paneras, el qual té un esperit molt mes ampie. A causa del mal temps, els miracles de Lourdes no comentaran fins a la segona quinzena de setembre. La Bernardeta diu que la. Verge no vol miracularitzar mentre no arribi en Costa i Déu. * * * El rector de la parroquia del Pi ha presentat una denuncia contra un republicanot que, d'amagatotis, va ficar-se a la sagristia i va robar tres dotzenes d'indulgéncies i un joo de bu tiles. * * * Per a mesurar la capacitat d'un capellá,, multipliquen el seu pes per la seva aleada i dividiu el resultat peí diktnetre de la seva coroneta. El rector de Caldetes ha beneit solemnement un golf miniatura. L'esperit de modernitat del clergue balneari ha produít la millor de les impressions a la Cort Celestial. Bona observado El senyor alcalde i la senyora alcaldessa van fer, no fa gaires setmanes, un viatge a Madrid. Una tarda es van deixar eaure al Palaee Hotel. La senyora alcaldessa, després de contemplar minuciosament la concurrencia del «hall», en aquella hora molt animat, va dir al seu marit : — Fixa't, Jaume, quines cares. Es ven ben bé que son d'una altra ra^a. L'oBservació havia estat tan meditada com errónia. Aquella tarda, en el «hall» del Palaee hi havia prenent café, copa i puro, un vuitanta per cent de catalans. La' Noche del dia 6 d'agost publica en la pagina 7, tercera columna, la següent i sensacional noticia : «Imperio Argentina, la bellísima y graciosa estrella de los Estudios Paramount, acaba de recibir como regalo una gran caja de cuero, con la forma de una sombrerera. La dejaron en su cuarto y fueron a buscarla para. Esto no filé posible. Guando Imperio Argentina se acercó, pudo ver con bastante miedo, qtie la caja se movía, y creyendo en un contenido peligroso, salió dando gritos al jardín. Por fin fué convencida, y entonces, al descubrir su interior, se encontró con dos hermosos perritos de lanas, que abrazó y besó entusiasmada. Desde entonces los lleva a todas partes, y asegura que harán con ella un fole en el próximo film.» Com vostés poden veure, la cosa mereix tots els honors de la publicitat. JDeu ésser per aixó que en la cinquena columna de la mateixa página, repeteix: «Imperio Argentina, la bellísima y graciosa estrella de los Estudios Paramount, acaba de recibir, como regalo... etc.» Després dirán que a l'estiu no hi ha manera d'omplir els diaris ! * * * I ¿sabríeu per qué Tom Mix no podia fer pellícules sonores i parlants? Dones, perqué no sap nedar... . Aixó ens recorda alió d'aquell captaire : «Senyora, fa tres dies que no menjo, i per aixó tinc una set que no sé on anar a dormir.» * * * «...els artistes retornen al seu primer punt de gravitado, o siguí, ais estudis californians...» Si Einstein sap que el senyor Ventura i Virgili .ha descobert qué vol dlr el «punt de gravitació», el proposará per al premi Nobel. «Ara, qui segueix els passets de la trágica Nozimona, és Tom Mix...» Aixó de «passets» no us imaginen que sigui cap errada d'impremta : es tracta d'una elegancia d'estil. Els crítics cinematográfics no ens estem de res. «Nosaltres hem vist mantés vegades a Tom llanc;ar-se a salvar heroines en perill dins de l'aigua, i diem : Ara que Tom Mix sabrá nedar i que tot el vell torna, posaran de moda els parlants de l'Oest. Son així.» Enteses. Son així. Proposem per a qui entengui aquest parágraf la medalla del salvament de náufrags. EL "BE" INSTRÜCT1U ZOOLOGÍA El cargol. — Diñen que és un animal que surt quan plou. No us ho cregueu pas. L'animal que surt quan plou, és l'home. No s'ha pogut encara arribar a saber per qué l'home té ganes de menjar cargols quan ha plogut. El camaleó. — Es una bestiola que canvia de color, segons el Uoc on es troba. Si posen un camaleó damunt un teixit en el qual hi hagi quadros escoceses ,■ pobret ! , es torna boig. La llagosta. — Hi ha dues menes de Uagostes : la llagosta a la maionesa i la llagosta a l'americana. El lloro. — Aquest animalet antipátie va néixer de l'idilli entre un gramófon i una persiana. El camemberg. — Es una aglomerado de cues que viuen en comunitat. La balena. — Es el mes gros de tots els cetacis. La balena es capa ll&nQa'nt-li harpó. Algún capador de balenes diu que n'ha vist matar, d'un tret d'escopeta o de cañó. Pero aleshores no s'hi val. El rinoceró. — Rarament ataca l'home perqué l'home, així que el ven, ja li ha descarregat vuit o deu trets. No parla l'anglés. L'ephimer. — Es un insecte que viu damunt les aigües estancades. La seva vida dura solament dos o tresi minuts. Com que dura tan poc, moltes vegades ni tan sois es pren la molestia de néixer. ELS NOSTRES EXITS El senyor Cassimir (xiralt, col'labora (de francü) a "El Be Negre ALT i*e. 99 Tot i saber que ens exposem a una severa reprimenda del nostre cap polític, senyor Pociello Forradellas, no ens po- GOVERN DE LA GENERALITAT '■' DE CATALUNYA Eatimats BENS: Sou una paetenagues. I dem estar de publicar la següent carta que ens ha enviat el conseller de la Generalitat, senyor Giralt. Els diaris, vinga dir que hi ha crisi del teatre. I el pi'iblic, sempre amatent a desmentir els periodistes, om * * * Els joves Cabré i Alarma ja han deixat correr la «tournée» pro-monument Santiago Rossi» pie cada mt el leatre Cómic. XXy0\% díu gUe ga,any{wea mas —I quó passa al Cómic?— es sa moneda, preguntará ulgun lector. ho sou perqué quan acaveu la gracia tireu de l'acudit que trespaasa els limita del bon humor arrivant a la insidia i a l'atac gro11er. Kea d'aixo es neoessita per a fer riurer. I voaaltrea que en aixo.de vegades, en sou raestres, no teniu dret a esgrimir altres armes que les de l'enginy i el bon guat. -> Per exeragle: No es certa la intormacié que publiquen en el numero d 'aquesta setmam» referent a «Qui ha d'esser el futur President de la Generalitat?", en lo que a mi pertany. Jo no vareig dir-li al simpátic BE «EGRE lo que m'atribueix. Jo vareig dir-li, mea o menys textualment, lo que segueix: - ííl dia que mani el Partit Radical no seré cap disbarat que Jo ocupi el lloc del venerat Líaciá. De mes verdea en maduren. A les hores, la Generalitat canviará de nom: S 'en dirá «GIRALITAT» . Consti, malgrat lo dit, que no m'enfado. El vostre amlo. Barcelona, 5 d 'Agoat de 1931. Firmat- Casimir Giralt. Son permesos tots els dubtes sobre l'autenticitat d 'aquesta carta. Nosaltres, pero, que sabem que, en el fons del fons, el senyor Giralt és un ángel i que en les époques negrea de la Dictadura havia dedicat els seus ocis al cultin de l'art de Talia, no ens podem sorprendre que el prohom radical hagi vol- gut reverdir els seus llorers literaris, ara que els polítics sembla que se li comencen a arnar. Altrament, per si algún dubte ens quedava, les copioses faltes d 'ortografía que apareixen en l'anterior escrit son suficients per a convencer el mes escéptic de la procedencia lerrouxista del mateix. — Dones, mirin : passa que hi ha una senyoreta que es diu Perlita Greco que té unes carnes molt boniques, i les ensenya. Després, hi ha una senyora dita La Yankee, que també e.nsenya unes carnes que no estan pas malament. — I res mes? — Sí; hi ha una pila de coses mes que son com si diguéssim el pretext perqué aqüestes dues dames puguin ensenyar les carnes. — Pero, i els autors de l'obra? — Aquí no hi' ha mes autors de l'obra que els respectius pa-' pás i mamas de la Perlita Greco i de La Yankee . * * * Café del Cómic. El mes freso de Barcelona. Indicadíssim, sobretot, per passar 1 'estona en els moments que les cames de la Perlita i de La Yankee no son a l'esceiiari. * * * El senyor Joan Cazorla, Tactual represe ntant de la companyia deis cosmopolites germans Fernández Burgas, no sois fa comedia ais despatxos de les empreses, sino que de tant en tant en fa a l'escenari i tot. L 'altre dia representava un pirata moresc del Mar i Cel. Al moment que li toca parlar, ha de dir : «Res, un xic de fum i a l'aigua!» El bon home no sent l'apuntador, i improvisa, amb to admiratiu : «Mare de Déu, quanta aigua!» La substitució del text de Guimerá era del tot reeixida : un mahometá que invocava la Mare de Déu, i un pirata que s'admirava de la immensitat de la mar. LES GRANS ALARMES En Sediles i en Puig i Cadafalch volien apoderar -se de la Generalitat Tan bon punt va saber-se el resultat del plebiscit, un subjecte va sortir d'una porta del barrer de les Tapies i féu un llarg xiulet, introduint dos dits a la seva boca. Era nit. Dues ombres se li acostaren. Sense dir mitja paraula, els tres desconeguts (dos desconeguts, per a nosaltres) seguiren carrerons i van arribar davant d'una escaleta rónega. Tres trucs i repicó a la porta, donaren el resultat de fer sortir de la casa un home i una dona. La dona era un home disfressat de dona, i l'home, una dona vestida d'home. Entre conspiradora aixó és natural. Els cinc subjec-1 tes canviaren en veu baixa unes quan tes páranles, rápidament, i després van escampar-se. Al cap de deu minuts estaven rennits a «El gato, negro», a la Rambla; amb ells hi havia el capitá Sediles i el comandant Jiménez. Els altres (ja és hora de presentar-los) eren Ta- narquista de Terrassa, soci fundador de la Lliga ; el senyor Draper, d'Acció Catalana; el duc d'Alba; una diplomática russa, vestida d'home i Puig i Cadafalch, amb faldilles. Els bornes anaven embolicats amb capes, cosa que al mes d'agost crida poderosament l'atenció; pero una conspirado és una conspirado, i vol capes. Tots els rennits es proposaven assaltar la Generalitat. En principi estaven conformes en proclamar solemnement l'Estatut, cosa que hauria creat grans difícultats a Catalunya, amb 'aplaudiment del duc d'Alba. Després Sediles seria anomenat presidenta la diplomática russa hi veia un bon camí per la sovietització i en canvi el senyor Draper es pensava que del bullit en podi-ia porvenir algún guanj' per a Acció Catalana. Finalment, Puig i Cadafalch seria 1 'eminencia gris de la nova Generalitat i s'encar- Hom vol presentar el cardenal Segura candidat a diputat per Navarra. (Deis diaris) — 1 nosalfrej, en justa correspondencia, el preseniarem a voslé, senyor Lerroux, per la Cinlai del Valicá. regaría de fer d 'arquitecto, com abans solia amb la Macomunitat, i 1 'anarquista de Terrassa s'entretindria a cultivar els tarongers del pati del palau de Sant Jordi, perqué amb els anys s'ha amansit i s'ha donat a la jardinería. Heus aquí la negra combinado que va amenacar per unes hores la pau de Catalunya. I diem per unes hores, perqué precisament va donar la casualitat que entres en aquell lloc el nostre leader Ramón Pociello Forradellas, que, per descansar de les feixugues tasques de la política, havia convidat a un café amb llet una senyoreta del «Tropezón». Alió que diuen : «Un tropezón cualquiera da en la vida...» L'ull d 'aliga de Pociello Forradellas va ensumar la combina en veure aquell grup heteróclit. (Perdonin que escriguem que un ull ensuma; pero som deixebles, estilísticament par-lant, de Josep Pía, el qual, per altra banda, no sabría usar una paraula tan elegant com heteróclit.) Quedem, dones, que el nostre leader va ensumar-ho tot, i d'amagat va comunicar les seves sospites a un íntim seu, home del partit, el qual distreu els seus ocis regant i escombrant la Rambla cada matinada, i per aixó alguna llengua viperina ha insinuat que cobra-' va de l'Ajuntament. La resta tots la saben. Mossos d'esquadra, máusers i fracás de la revolució patrocinada per Sediles i Puig i Cadafalch. Ja té sort Barcelona, de posseir ciutadans com Pociello i Forradellas ! Si no, a hores d'ara ja tornaríem a urbanitzar la platja de Catalunya i a reconstruir de cap i de nou la Universitat Industrial, Continua solucionada la vaga de teléfons. sa moneda. Una de les causes de la desgracia ha estat la frenética activitat del seu represen tant, el (|ual, per un mateix diumenge, els havia llogat en set teatros diferents. Dintre la dissort, l'Alarma i en Cabré almenys no es podran queixar per manca de feina. * * * En Jaumet Borras, que fa la «tournée» del Joan Dalla, ha perdut una miqueta la gana, de resultes de la calor. L'altre dia, a la fonda d'Arbúcies, es va asseure en una tanla diaposada per quatre coberts. — Son quatre? — pegunta la minyona. — Vagi a saber... — féu en Borras. La noia omplí els quatre plats d'escudella i es disposava a endur-se'n la sopera, quan en Jaumet se li abraoná al damunt : — Qué fas, noieta! ¿Que no lio veus, que tot just come^ro? Va buidar els quatre plats i el que restava a la sopera i, l.inalment, va fer la següenlj c-.ohfidéncia a la característica, que acabava d 'entrar : —Está vist, encara tinc mes gana que l'Enric. Es a dir, de tot tinc mes que l'Enric, excepte anys i quartets... * * * Ai Barcelona actúa, com tottom no sap, una companyia de teatre rechionál valencia. El teatre rechionál, cora tampoc no saben els nostres lectors, té un esprit molt particular i la broma consisteix a dir : Che, dallonses, a vore ai me tocaras encara la muchedumbre ! , i altres delicadeses per l'estil. Després maten pnces en pie escenari i subratllen amb sorollets a propósit els sobretaules abundants. Dones, és a propósit d'aquest teatre que s'ha publicat una gasetilla de propaganda, que din: Nuestro público, que sabe apreciar el verdadero valor donde se halle, agradecerá seguramente... ...que se li avisi que no vagi al Barcelona — afegim nosaltres. Per a la temporada vinent, l'empresari del Licev, senyor Rodés, ens anuncia grans projectes. El mes interessant, pero, será la completa laicització de Topera. Serán rigorosament suprimits els frares de La Favorita; en comptes, hi haurá un número de circ. Els capellans egipcis d'Aida, en principi, volien conservar-se, pero després s'ha vist que seria molt millor substituir-los per la «colla de l'arrós». Com que' els pelegrina, del Tanhauser podrien alQar alguna protesta, en el públie, desfilará una secció de boy-scouts. L 'escena de la consagraciój del Graal, correrá a carreo deis cors de Clavé, els quals, cofats de «gorro frigio», cantaran «L'himne de Riego». Ni cal dir que el Quo Vadis? no podrá figurar dins el repertori laic d'enguany. L'escena de Sant Sulpici a Manon, será modificada; en comptes de passar en una sagristia, tindrá lloc en un bar. De El Profeta, ni paraula. «Don Basilio», del Barbero de Siviglia, será conservat, en vista del carácter grotesc del personatge. Per idéntiques raons, l'odiós jesuíta del Boris, que fins ara no havia estat permés que sortís, veurá la Uum de les bateries del Liceu, per primera volta, la vinent temporada.' El ¿ai de la sort La coneguda mascota política don Antoni Rovira i Virgili sembla que ingressará dintre de l'ánunciat partit de Marcellí Domingo. Senyor Maciá, Fenhorabona. Redacció: Carrer de Casan ova, 212 Administra ció: Plaga Catalunya, 1 7 Nagsa : Casanova, 212-214 : Barcelona