FOCH Y Fün tolen essé ordenats p'es cacique d'es seu partit ja que ells mateixos saben que no poren fe ús d'es seu criteri encare que hen tengan y vulgan tant es axi que antes d'obri sa sesió han d'acordà lo que han de tractà a devant es publich, y are mos resta dí que si malament heu feyen es conservados cuant teníén majoria, are qui son minoria heu fan pitjo, creguentsé què si no hey van no tendrán responsabilidads. De segui àxí, vos feréu cómplices de lo que féren es lliberals y mauristes es temps que comendaren. D. Fulano! Un esçamat de Sa Pobla (Goníinuació r acabament) Anit he fet una creu. Cada vespre a Can Simó. —¡Si et contave lo milió!.... -Rés m'estraüya d'ell, contéu. --Jo te diré lo que fá: Com sa bonacriansa espéñya, es molt pitjó. perqué enseñya ets atlotets de robà. —¡De robà! ¡M'has dat es brou! Vamos, bó és es sabrerò. ¿Qué fan? —Es de edad menó entren, si hey duen un ou. — ¿Vol dí amb'un óu heyá entrada? — Amb'un óu poreu entrà, —i Ja veiíx qui va replegà es setze óus de sa llocada! — ¿Teníes Hoca posada? —¡Si Toni, amb setze óus! — ¿Amb cuants? —Amb setze; y es meus jermans han espeñyat sa llocada. — ¡Mirau aquest Guixa plana de quin modo sa despert! —Lo qu'en replega per cert vint dotzenas sa setmana, y si n'híá cap de nia! 'axí mateix pot passà. —Pues jo privaré d'anà -es meus jermans p'es corral. —Jo, poseré p'es can tóns un anunci que dirà: «¡¡Pares, no deixeu anà ets atlots p'es niaróns!:;> 3'ESCAUVAT. ESXELLICONS ¡üey! ¡Ja està çncuadernat! Tots es lectors que dugueren folleííns de --UN V1ATJE A S' ARGENTINA > per encuaderná, acompañáis d'es corresponent recibo, poren vení a recuhirlos cada u es seu, cualsevol dia de les vuit d'es dematí a les dues d'es capvespre. Fumassa dc Aancó (Correspondencia a'rassada) Be beuràs de conveni ara, Miquel, malgué es teu marcat pessimisme, que ses coses sa componen y anám çami de sa pau. I -Si; ara li fan es mànech, massa trop jo qu'hey ha mar de fondo. ¿Y a n'aqué dius tu compondre, Pep? —Homo, ¿tu ja saps qu'es seuveliins tenen una promesa feta de du ca d'any San Sebastià a Santa Lleucia saderréra festa de Pasco y era costum des manconns d'anarlós a rebre en processó a sa creu, y recordet qu'ara fa dos anys, a causa de sa duerra no 1 hey dugueren. 5 --Prou. què m'hen recort, per cert que tenia jnolta pena de veurà que sa perdia aquesta costum que mos deixaren es nostros antepessats. -L'añy passat es de Seuva cumpliren sa promesa, pero es fumats de Mancó digueren que necacuá y enguany de Mancó ha sortit una comissió per aná a espera es de Seuva, composta de sa primera autoridat, en so seu tiamant bastó en borles y un enviat de ses altres regions; ademès han repicat ses campanes, han ubertes ses portes de l'iglesi y els han feta «na riaieta com un qui vol y no pot, o, a s'enrevés. Aixó demostra qu'estam en vies d'arreglo. — ¿Y perquè no hey ha anat sa processó com era costum? — Perqu'es Turch encara no ha cedit del tot. —Ni cedirà per algo ès Turch. —Ja voràs cuant sa doni conte qu'es Rus li falta. —Vamos, homo, no digas desbarats. —Y aproposit; In'han dit que Y abale Palies ha retirat ,sa maleta y ja no s'en va. ¿Que no el volen ets alaronés? —Es qu'espera s'anmistia. B. Martorell. Caisát dç moda.-CoIón 68 ¿Que no. heu vist es mostradó de Can Raíel Esterellas? Tant per mascles com famelles hey te un calsáí superió, de gran lujo y duració que dona bon resultat, es pot dí que és es calsáí mes ben fet y mes segú pues sa persona que el du camina amb comodidad. Csfrçrias dc Fçianitx Tenim per aquí una partida de cafres, que sois los taita un carretó y unes guarnicións tanta arri esa duen. Fan sa béfa demúnt un imposibilitat perqué están segús que aquest no los ha de da lo que sa mereixen o be sia un esplet de trompades.- Perqué veijeu ahont arriben es seus graus de cultura, aquí van dos botons de mostra. Abusant de sa seva paciencia, el tancaren dins s escusatd' es Teatro Principal quesols de pensaró ja m'acub. ¿Quin cástich mereixen aquests bárbaros? Dilluns a vespre (per riure) li 'envestiren amariassanló de mort y:adamés d'es susto consiguient : li rebassaren es botóns de s' americana. ¿Trobau lójich que un homo que no hey es iot, haje d' essé victima d' aquests desantrañats? No y raíl vegades no y si segueixen, seran publicats noms, Ilinatjes y apodos, à fí de que tot Felanitx s' enteri qui es sa cuadrilla d' es cor de jeneta. - Un gai te amor propi Somiadores Arrabaleras Son tres o cuatre fadrines capitaneades per una casada que esta amb estat de siti, les cuals van a contà es sómits a un endevinadero sabaté vahinat, es qui les aconseya lo que a ell li convé. • Tant ses buides com sa plena molt de cas li solen fé ¡Alerta que es sebate 1 vos aficarà s* elena! D'Esporles ¡Altre no mos na faltava! -Oh quin ball s' ha mogut a n' aquest poble! ¡Qui havia de dí que un peu de ribella fos capás d'endeviná cuantes de vegades han jegut amb mascle ses atlotes d' aquest poble! No poseu cap dupte que tot heu diu es peu de ribella. Are sols falta que enllóch de dormi amb mascle, vos farailiariseu amb pestanagas y raves, coses que també heu dirá es peu dé ribella y pitjó per voltros. Si voleu endevinà lo que ha fet una famella es ditxós peu de ribella totduna vos ho dirá. be Selle Fa tres setmanes reberem un article reseñant sa velada de sa Sociedad Pro Patria celebrada a la Defensora pero com que no hey cabé esquinsarem s' original pero axi mateix algo mos recorda de lo que deya. Parlave d! una poesia escrita exprofesa per aquesta velada, poesia per fé entrà en Valent a n'ets espectadós y amb total ^egóní referències, resultà esse una verdadera lata. Sentim vivament s1 havé esquinsat 5" original, pero para todo hay tiempo. De Eujç Per aquí tenim un homo de foch, natural de Binisalem que no dích es seu nom perqué heya un objecta de contra bando contre es monopolio de cerillas y no vuy essé denunciat per una cosa tant poca. Dit homo brevetje que te es nombrament de capataz facultatiu (heu creim, tota vegada que l'ha tenguda per fe un pou de vintidos pams de diámetro per sercá.... carabó) y moltes altres, encara que írastornades y si alguns ciutadans el miraven desde aquesta altura, tal vegada ni vorian de mes Sobre salientes. Per lo tant li aconseyám que tengui sa llengo dins sa boca que de mes fíeros quell n'hem morts. ¡Miau! ¡Miau! Un Torero. Radiograma de molt enfora A S'Arracó tenim comerciants de rel, un dels cuals es l'amo'n Miquel que avon sevuya se troba ja fa negoci are ha comprat un bossí de terra o milió dit de calañque a Sant Tem que dona hasta la ma y gracies a sa seva elocuencia ha estat capàs de convertí uns senos de morro llarch, reconés mes richs que's gri que desitiosos de anà a veraneé en aquel poético paraje vet confortarsé es pulmóns que tenen españats degut a ses fatigas y ses rabiados que han tengudes dins es seu comèrs. L'amo'n Miquel los ha aficat dins se seva carabassa que comprantli un solar dins sa seva terra, ferí una caseta y anari a pasari s'estiu, alió los allargaria sa vida dé deü anys mentres tant éll amb sos dobbés qué cobraria aniria pasando el tiempo, ja que viurà alia es está en el Edén y deí contrari es qui vivían a ses altres plajes o a na Caragole, estaven amb sos pescadós y en sos pobres, ja que a sa seva terra només hi hauria la Aristocracia Raconènse pero ets atíots que coneixen l'amo'n Miquel y saben que només prega pes. seu Sant, li han fet aquesta cansó: L'amon Miquel ja no ír¿u negoci francés y arranca- compraritmós sa Punta Blanca ' barato y ven a bon preu. Queixa fundada . Ha vengut a queixarsé es dueño d'es Càvaüiíos d'el Ram, ei cual se dirijeix a D. Miguel Oliver, notificantlí que.éstà essent víctima d'una injui-ticia. : ! ' Anguañy li han fet perdre es 50 per 100 amb so ferliposà es, seu negoci, retirat desa fira y e? molt llamentable de que pagant es seu córrespónent tribut, no puga teñí un puesto aprop de sa fira, allá hont el sedeixen a n'es pilla-dineros àe '.sès \boie]\es y ses llaunes. Encare que sia esíranjé, esperàni d'es que sa cuida d'es solàs, que un altre any li sedesca un puesto ahont puga treure es càrrech o de lo contrari, mos n'ocuparém detengudament. / ñ una scrvçrina Catalina d'es carré de sa Sastreria, tu que íestetjes aquell estufat que" envia ets Originals a Artà perqué no sa fia d'es de Son Servera.; amb so caminà que tens dé entretenida, fe el favò de no prétem" tant que es serveríns tà coneixém y si no canvias, amb un parey ile cremeyonades, ta ferém coneixe per tot Mallorca. ; Viva tu gracia Cuiíra! Jo mateix. ñ ún que vol çssé molt Ja féreu a sebre a n'aquesí fanfarrón electricista president de sa Sociedad Madegolfos, barítino. Çharr lot, torero y altres herbes, que hen tornarsé casà a dins es Castell de Bellvé y cojividi.ets amichs. procuri no posa faxes postisses a n'es puros y amb parriculá a no tocà es ridícul fentlós pagà una pesseta per barba. SantacatalineradeS; Vatj anà a ca's potecari per comprà un'unsay mitja de magnesi, fent tracto amb. so dependent per un real. Cuant ja la m'hen duya, surt es Mulato etsijintraé que pagás 0'15 pts. mes per sa magnesi^ jo agafant es velió, deix sa magnesi diguent que a n'aquell preu no servía per jo. Partesch y cuant som a n'es porta! es Mulato ma tira sa magnesi; a n'es cloteü.... ¡Ah bárbaro! ;Vaje un sistema de fe parroquians! Ca na Aaria cf'cs cçgo Segónsmos comunican es fiys d' es difunt D. Cayetano F. Flores, acaben de rebre un exténs suríit de géneros de primavera y estiu e igualment "mos participan que es tallé de Sastrería, corre a cárrech de s'acteditat y conegut D. Ricardo Tobar uela. Agrahim s'atenció y recomanára dita casa a n'es nostros lectórs. ñ mestrç Fera de s'Hóstal d'flláró Digaumós a veure si amb aquesta temporada que heu estat a Barcelona, vos han mostrat de fe trémpes amb sa tinta perqué de poch ensà la mos venéu ciara com s'aigo. Mos agraden ses coses clares peró.... no tant. Sa parroqui fojirá si no veneu tinta bona. Si Vós no sabeu mesclà que la vos mescli sa dona. beSolle Seria necesari posà un correctiu a l'amo de cert café que du sa bánca d'es bacarrá y segurament te sa baraja marcada, per lo cual f a net tothóm. Per avuy no l'anomenam, pero axi mateix li preguntám: ¿T'agradaría que un fiy teu trabayás iota sa setmana y es disapte los jugás y tu no tenguesses per aná a cercà un pà de pesseta? Y si tenguesses sis o set infants y sa dona, después d'haverté afeitat, ¿los daries una beguda de guix perqué los durás sa panxada? Es malahít joch, causa molts de disgusts a Solle y fora de Solle. ¡¡Que muera!! s'astillé cç Na Fçrradura Per Capdepera hen pasen de salades. S'altre día un patró passave amb una barca, demanant auxili per lo cual l'amo'n Pep, mestre'n Toni y mestre Nicolau, apresuradament li tiraren sa primera corda que los vengué a má, resultant qué aquesta esta-