Pág. 4 «El Be Negre» ALT «EL REY QUE RABIÓ» S. O. S. !!! En Sugranyes i l'Amichatis preparen una revista de gran espectacle, i com cada vegada que s'aoosta un esdeveniment d'aquesta mena, en Sugranyes s'ha deixat interviuar en una terrassa del Parallel. Perqué el protoeol sugranyenc no transi-' geix que Tiritervluin en cap altra banda. Si el gran produceur no té al davant un camjillo ben carregat i l'espeotacle estimulant de les artristes que van i venen de la feina, l'home no sap qué dir. — Sí, mirin — ha declarat — , anem a fer una revista que, si no fos la meva habitual modestia, m'atreviria a qualificar de meravellosa. Es ciar que encara no tenim diners, ni teatre, ni tatano blanc a la vista, i' que les girls mós girls encara son a l'aiguera, pero en canvi no tenim en Braulio Madrid ni en Paco Solsona, ni el mestre Ciará, el qual sempre és una ventatja. Per la nostra banda, podem afegir que aquesta revista es presenta sota els millors auspicis. En Sugranyes i l'Amichatis están tan compenetrats, que ja no se sap on acaba l'un ni on comenta l'altre. De tal manera, que les seves amistats, victimes d'aquest miratge literari, de vegades els anomenen el Suchatis i l'Amigranyes. Les carnes de les senyoretes m Al Govem civil treballen en la «mise au point» deis Estatuís de la Santa Inquisició. Segons referéncies que en tenim, en Ventalle será nomenat familiar. Amb el restabliment del Sant Ofici hom espera poder donar treball a molts sense-feina. Uns missioners, residents a la Polinesia, ens escriuen que a la cort del reietó Rona-Moro hi ha una cpnsternació terrible perqué s'ha descobert que a la táula reial era servida carn de porc en comptes deis palpissos de francisca que la cort consum durant les diades solemnes. La Junta d 'Higiene ha condemnat el cuiner i dues filletes seves a ésser rostits a l'ast per la vinent festivitat de l'Assumpció. * * * Ara resulta que el mal lladre era el bo. Es a dir, que essent un mal lladre, per forcea havia d 'ésser una bona persona. En canvi, el bon lladre, com que era un bon lladre, resultava una mala pinta; robava que era gust i a cor qué vols cor qué desitges. Es a dir, al' revés del que fins ara hem Uegit a les histéries. S'ha constituit una societat d'ateus que té com a finalitat dedicar-se a la conversió deis jesuites. Pensen fundar missions a Loyola, a Veruela i a Gandía ; aixé per a comentar. La ■cova de Manresa és objeete d'uns detinguts estudis : l'arquitecte J. F. Ráfols s'ha en•caregat de fer-ne el pía, d'acord .amb la directiva deis novells missioners laics que s'anomenaran «Los siervos del libre pensamiento». Mossén Puntell ha publicat una collecció de poesies religioses, escrites dintre l'estil surrealista. Aixé ha provocat les mes agres discussions a cal Bisbe. La cosa mes xocant és que els poemes hagin passat per la censura eclesiástica; peré el censor ha declarat que va donar l'aprovació perqué es pensava que aquells versos eren uns prospectes d'un específic i, com a tais, no hi veia obstacle. ** * El canonge Tejedor ha declarat a un redactor de L'Amour de VArt que pensava renunciar d'ara endavant a l'art de la pintura, el qual sempre havia conreat com a notable «amateur», amb les seves pretensions, merescudes, de professional. Diu que ha descobert un bar on serveixen una cervesa d'alló mes fresca, i ja no vol tocar cap mes pinzellet en tota la seva santa vida. Perlita Greco i la Yankee segueixen en el millor estat. El talent deis autors madrileñas de revista está, dones, garantit, ara per ara. * * * A l'Edén Concert volen elegir «Miss República Artística 1931». El nostre líder, senyor PocieUo Forradellas, forma part del jurat, i sembla, que, a hores d'ara, ja té posat l'ull sobre una neboda del senyor Hermosilla. — Encara que no siguí guapa — ha dit el gran home públic, amb la finor que el caracteritza — , almenys sempre será Hermosilla. Ai, Pociello, Pociello, i que n'ets de bojot! * *■"* Mes teatre rechionál... Desprós del Barcelona, ara en tindrem al Talia. I l'empresa del teatre del Parallel diu que ha aconseguit la vinguda de la companyia valenciana, después de múltiples esfuerzos. Malaguanyada feina I Al Poliorama ara fan varietés. Entre els artistes hi ha uns tais Germans Marbel, que fan un número sensacional anomenat El teléfono humano. És un número perfectament resolt, pero que no marxa. Igual, igual que si es tractés del teléfon automátio. Ens fa l'efecte que aquests germans Marbel son uns esquirols. El mestre Gelabert ha donat una conferencia, a l'Ateneu Enciclopédic Popular sobre el tema : «La crisi de l'óbrer músic relacionada amb la música mecánica». El mestre Gelabert, amb afinada percepció, va dir, sense embuts, que la crisi deis músics no era res mes que una conseqüéneia de l'éxit del cinema sonor, deis discos i de la radio. Després d'aixó és imminent el descobriment, per part del mestre Gelabert, de la Mediterránia, la pólvora i la sopa d'all. Que n'és de sím- pátic, en Ba- ram ...De simpátic i de ros! Així com hi ha ciutadans, vertadera peste de la nació que ha de comportar-los, els quals sempre rondinen i emboliquen, hi hagi al Poder qui hi hagi, la Providencia envia ais Estats bons minyons com és ara el publicista Barangó i Solís, que, passi el que passi, aguanten els poderosos i s 'aparten del pestilent derrotat que només podría donarlos mala bava — mercadería que ells no necessiten, car els en sobreix per la coroneta. En temps de Primo de Rivera, aquest. simpátic noiet va assenyalar-se com a gran puntal de l'ordre. Parla per ell aquella obreta «Valencia» , gairebé tan famosa com 1 'homónima del mestre Padilla, la qual li valgué, a part d'una honesta retribució metállica — perqué el treball ha d 'ésser reproductiu per «intellectual» que sigui — felicitacions ben efusives del Marqués d'Estella. No recordem be si és amb aquest motiu o amb un altre ; car els mérits del senyor Barangó Solís durant aquell temps foren tan nombro - sos, que el dictador li va trametre aquell telegrama que ell exhibia tot joiós ais seus companys de premsa en un ápat de 1 'Hotel Orient. I bó! Heu-vos-el aquí, ara, novament disposat a treballar per la República i per Catalunya,- amb aquell mateix entusiasme que posava a - -servir Martínez Anido i Primo de Rivera i que posará sense cap mena de dubte el • dia de demá en servir el moro Mussav si és qué el moro Mussa: governa. La Ciutat -s'honora tenint-lo com a cap del servei:.de premsa de l'Ajuntáment, i el doctor Aiguader ha demostrat aquesta ocasió la bondat deis sentiments que l'animen, en acollir a penitencia aquesta ánima pecadora que ha mostrat ganes de penediment. D'altres — com el baró de Viver — potser no tindran tanta sort; pero, fet i fet, no tots teñen la simpatía, la dohjor i l'encís d'aquell noi tan bon noi i tan ros. — Yo que iiiempre de los hombres me reí... REPORTATGES SENSACIONALS ¿Que havia passat amb TEstatut? ...El tren corría a tota velocitat. Es ciar que era tota la que podía donar de si. Pero qui fa el que pot no está obligat a mós. De sobte — sempre ens oblidem de dir que és negra nit! — de sobte, de la banda deis «sleepings» va sortir un soroll de veus humanes. Era que un empleat s 'havia pensat que en Terradelles s'estava amb una dona : i tot plegat no va passaf d 'ésser la cabellera del germí) Ventura Gassol. L'escándol va ,, resoldre 's amb compliments excuses. Pero en Gassol, ün cop desvetllat, no sabia com tornar a dormir-se : per a dormir no va trobar idea millor que llegir l'Estatut de Catalunya que la Comissió portava per a fer a mans de 1 'Alcalá Zamora, exemplar precios que havia estat confiat a la custodia del germá Ventura. Va desfer l'embolcall, Uigat amb ointes catalanes i republicanes, i en see, se li van posar tots els cabells de punta. (Imaginen en Gassol amb els cabells de punta! hauríeu dit que es tractava d'un erujó monumental.) ¿Per qué se li havien posat, dones, els cabells de punta? També se us hi posaran quan ho sapigueu. Senzillament, alió que en Gassol tenia tenia davant deis ulls no era ni havia estat mai l'Estatut : dintre l'embolcall hi havia un exemplar de «Carmencita o la buena cocinera». Qué havia passat? Dones, que, amb les presses de .1 'última hora, en fer l'equipatge, la minyona d'en Gassol s 'havia equivocat, i en comptes de l'Estatut hi havia posat un llibre de cuina. — En canvi — va pensar, tot mort d'angúnia, en Gassol — , en canvi l'Estatut devia dormir al calaix de la taula de la cuina de casa seva. La situació era trágica. «¿Qué diría, quan ho sabes, en Macla? Quina vergonya, quina vergonya!» No hi havia mes alternativa que aquesta : la mort o la deshonra. I els minuts corrien i el tren s'acostava cap a Madrid, incessantment. De sobte Ventura Gassol va teñir una idea: per la seva memoria va passar el record del poema deis cavalls : «Cavall negre, cavall blanc, cavall foll, cava metí», etc., etc.. Ara veu- rien per qué servien aquells cavalls poétics. Va llan^ar-se per la finestreta, i, a cavall del cavall blanc, del negre, del ros, del foll, del guit, del seu, del deis altres i de tots plegats, va arribar en un moment a Barcelona i a casa seva. Un altre horror l'esperava : l'Estatut havia servit a- la cuinera per a embolicar mongetes bullides i peix blau. ¿Qué fer, aquesta vegada? Calía redactar l'Estatut de nou, i aixó, sense la presencia de cap Xirau Palau ; pero en aquest moment Ventura Gassol va recordar que el veritable autor de l'Estatut no era pas ningú de la Comissió, sino el sublim mecanógraf Millás-Raurell. Cap a can Millas falta gent... Mentrestant, el tren deis diputats seguía cap a "Madrid... * * * ...En Millas opinava que no tenia prou mans per a teclejar l'Estatut en el temps que disposaven, que era exactament de tres minuts, dos segons i un quart de segon. No obstant, decidit a fer un suprem esfocC per Catalunya, Millás-Raurell va descalcjar-se i es va fer penjar per una corda que li Uigava la cintura, al sostre; així podía valer-se deis peus i de les mans i escriure a una velocitat folla. La máquina crejDÍtava com una ' metralladora embogida, al costat del germá Gassol, que amb una galleda anava refrigerant-la ; de tant en tant, en Millas ficava els peus a la galleda, perqué els tenia coents. Visca! tot estava salyat! Un brunziment de motor d'avió es deixá sentir : Gassol va obrir la finestra, i amb l'Estatut a coll, va agafar un cap de corda que penjava de l'aeroplá i, a tot gas, a. una velocitat frenética, va aconseguir el tren cap allá a Guadalajara. En Gassol va entrar per la finestra i va eolgar-se a r«sleeping», com un santet. (Amb l'emoció ens havíem deixat al tinter que l'avió era el «Plus Ultra» del comandant Franco, que havia estat telefonat mentre en Millas escrivia.) Heus aquí la narració verídica de tots els fets sensacionals esdevinguts la nit del 13 al 14 d'agost. Ben sovint la realitat arriba a tais extrems de truculencia, que sembla mes inversemblant que les mes folies novel-Íes d 'aventures. EL TRAMVIARI c.fH.iiA -«ACW l-SMClAÜ.i H — Ret, no anireu enlloc amb en Vachier! Nosalires ja passem decimals. Al cinema Avenida lian donat en una sola sessió els films «Del mismo barro» i «El precio de un beso». El públic va aguantar estoicament fins al final. No va haver-hi ni un crit, ni una protesta. Val a dir que la f unció estava dedicada a l'Associació de sords, muts i cees. Hf * * El redactor cinematografió d'M Noticiero s'estranya que un diari francés hagi dit que hi ha cuiners en el cinema. No comprenem la sorpresa. Si hi ha «Ares Voltaics» que fan crítica, ¿per qué no pot haver-hi cuiners que facin el que els sembli? * * * Charlot ha anat ais toros, a Sant Sebastiá, i diu que li han agradat molt i molt. Seguidament ha declarat que fará un film sobre Napoleó. Francament, .no hi veiem la punta... * * * Charlot anava acompanyat de Tomás Borras, redactor de 4 B C. A la primera vegada que el brau va envestir un cavall, Chaplin va girar la vista, esgarrifat. A la segona vegada, pero, ja va suportar l'espectacle. — ¿És que ja no li fa angúnia?— li pregunta un admirador. — Molta! — contesta en Charlot — ; pero si em tombo resulta que em trobo amb la cara de Tomás Borras, i mal per mal... * * * Jeannette MacDonald, que, com saben els " nostres lectors, va fugir amb el príncep de Piamont i, de resultes d'aixó, íou Els misieris de Barcelona Per una. casualitat d'aquelles tan grans, que si l'expliquéssim, els nostres lectors no ens creurien, de manera que tant se val que no se la creguin sense necessitat que els hi expliquem, ens han caigut ais dits aqüestes dues fitxes, les quals, com tota fitxa que s 'estima, pertanyen a un fitxer, i qui diu fitxer, diu Fitxer Lasarte, i si no ho vol dir, pitjor per ell. Aquí van : Julián Cienfuegos Alfante. — Fill de pare madrileny i de maro cardíaca. Ha desplegat sempre una gran activitat. Ais quinze anys era batxiller, ais vint-i quatre era ja advocat, i ais vinti-cinc, tubérculos. Es fill de Sabadell, pero ningú no ho diría. En canvi té una germana que és Filia de María. Va casar-se ais vint-i-cinc anys; ais vint-i-quatre va teñir el primer fill, ais vint-i-sis, les febres de Barcelona. Fa una vida molt dissipada. La pobra de la seva dona viu tan enganyada, que ja no sap si els seus filis son d'ell. El seu estat malaltís és inquietant. Fins es tem que no pugui ni tan sois arribar ais seus últims dies. Té un cosí valencia, que és nebot d'un amio del metge d'en Pestanya. Cal vigilar-lo. Senyes personáis : Té un queixal corcat, una malaltia secreta i no parla l'anglés. Valeriano Aldrufeu. — Subjecte perillos. Empleat a «El Siglo», en la fabricació de bombes. Freqüentacions dubtoses. Se l'ha vist, .diverses voltes, amb .capellans de bos.c. Ha estat expulsat de. totes les cases de bona jeia, per mal consumidor.; S'han efectuat diferents registres a casa seva, i mai no s'han pogut trobar ni armes, ni documehts comprometedors. Aixó és el que el fa mes temible. . Senyes personáis : Es fadrí de Sant Boi; va vestit de vellut, botonada de plata. Boca: sana y dientes blancos, gracias a los dentífricos Higea. Té un defecto al caminar, a causa de teñir una cama mes llarga que l'altra, encara que ell diu que mes aviat és mes curta. assassinada de dos trets de revólver per l'esposa d'aquest, o sigui la princesa María- José, de Bélgica, Jeannette MacDonald, déiem, malgrat tot aixb, ha arribat a París i es proposa treballar en un teatre. La premsa francesa, ben pensant, ha arrufat el ñas i diu que una dona que ha estat assassinada en circumstáncies tan sensacionals no pot presentar-se decentment en un escenari. El Be Negué espera per a pronunciar-sé en aquest plet a qué El Correo Catalán hi digui la seva. Al voltant del Banc de la Ge~ neralitat De com el Sr. Casi-Mir Girali quasi resulta un financier d'envergadura. — — No ha mancat qui s'ha perinés dir que el senyor Giralt no era persona gaire competent en matéries económiques i financieres; acusació deslleial i sense base, que no té mes objeete que fer mal al futur Banc de la Generalitat, projectat peí nostre eminent collaborador gratuit. Menteixen els que sostenen que D. Quasi-Mir no sap distingir alió que és un Banc d'alló que és un pedrís. El senyor Giralt té antecedents financiers conegudíssims, encara que potser la seva proverbial modestia fací que ell no sigui gaire inclinat a fer-ne 1 'ostentado que es mereixen i que ja tindrem bon compte de publicar nosaltres, modestos, pero ferms admiradors de la seva eloqüéncia municipal. ¿Qui no recorda que ell és 1 'autor d'aquell delicat vodevil «Deu milions per qui s'hi trobi», on fa gala d'una cultura financiera poc corrent? ¿Qui no sap la forma enginyosa i veritablement económica que va trobar per arribar a conquistar aquests «Deu milions», pagats en corones (tot i ésser ell república de tota la vida) i, després, en copetes de conyac al diví Capdevila (D. Lluís), que hi posava la lletra, mentre el senyor Giralt hi posava la música... celestial? ¿Qui no sap que, posteriorment, la seva vida municipal l'ha d'haver ensenyat a comptar, per fonja, encara que aixó no siguin, precisament, «Deu milions per qui s'hi troba?» Callin, dones, les llengües ignorants i maliciosos : el Banc del senyor Giralt (a) «de la Generalitat», no és alió que ells es pensen. No; res d'aixó. Es tracta d'una simple brometa que D. Quasi-Mir vol fer a El Be Negre si mai aquest anímalo hi posa els seus estalvis. Predicar í no donar blat Mossén Anglés, al collegi Blan quema, es dedica, de tant en tant, a fer explicacionetes de moral ais seus petits deixebles. De vegades, després de 1 'explicado hi afegeix un exemple práctic, perqué d'aquesta manera els párvuls entenguin mes perfectament les seves prediques. L'altre dia, dones, els déla que está molt mal fet de molestar-se i indignar-se per les incomoditats que el proisme ens fa sense mala intenció. Embalat per aquest camí , va arribar a dir que ádhuc quan s'hi veu intenció de vexar-nos, no és propi de la paciencia cristiana de' prendre-s'ho a la valenta : Jesucrist aconsella que parem l'altra gaita, etc. Els infants l'escoltaven amb la boca hadada; i, un d'ells, tanta era l'atenció que posava a les explicacions de Mossén Anglés, que va deixar caure una pissarra que tenia entre les mans, la qual va anar a parar damunt deis peus del mestre, precisament allá on hi havia un ull de poli molt sensible. No cal dir que el mestre es va indignar i va renyar severament el pobre noi, que no se'n sabia avenir. Com veieu, després de l'expliacció, l'exemple. Aixó sempre aclareix les nocions. Redacció: Carrer de Casanova, 212 Administració: Plaga Catalunya, 17 Nagsa : Casanova, 212-214 : Barcelona.