LA PAGESÍA CRISTIANA 5 seus apassionaments polítichs dificulten 1' unió ó inteligencia dels bons pera lluitar contra 1' enemich comú. Tots aquells qu' están indiferents davant dels grans problemes, relligiosos, polítichs, socials y agrícols, es que no pensen; es que están enllotats en les coses de la terra; es que no se 'Is en dona gran cosa ni de la relligió, ni de la patria, ni del ordre social, ni de la familia; falten greument al seu deber y a la seva missió, que es lluitar en í' exèrcit de la veritat y de la justicia. Sí; es criminal el callar com gossos muts, ó creuar els brassos, al veure que í' exercit del error y de 1' injusticia vol destrosar la relligió, la patria, la familia y la pau social. Nostr>a apatia Es una vergonya que 'Is defensors del mal demostrin més activitat y més unió que 'Is defensors del bé; y si en pobles y nacions s' apoderen del poder els dolents es per la funesta apatía y indiferencia dels bons que sols son bons a mitjes, y quan s' han apoderat de la fortalesa del poder, se fa la lluita difícil pels bons y no 'Is queda mes remey que rebre les conseqüències del despotisme al nom de llibertat que profanen, com esta passant á Fransa, y com.ens están amenassant a nostra nació, si be a Espanya no se les menjarán tan dolses. L' arma poderosa qué tenim per influir en els asumptes públichs del poble, de la provincia y de la nació son les eleccions, y hem de servirnos d' aquesta arma sense excuses y en conciencia, pera elegir representants honrats, católiclis actius, competents, insobornables y enérgichs defensors ■de nostres creences y de nostres interessos. Els católichs, diu Lleó XIII, dehuen intervenir en la gobernació deis pobles per infundir en les venes del Estat, a manera de sang vigorisísima, la sabiduría y eficacia de la relligió católica, sense la qual no hi ha honradesa, ni conciencia, ni verdader progrés y prosperitat. La justicia engrandeix les nacions; el pecat fa desditxats els pobles: Justitia elevat gentes, míseros autem facit populós peccatum. iJrta pregunta — Potser dirá algú: Quant vostè deya, senyor Rector, que la política dè partit te rahó de medi y no de fi. jo estava pensant en els molts pagesos y altres que no son pagesos, que 'ns han fet combregar ab rodes de molí, al dimos y nosaltres creurho que 'ns havíem de fer de tal ó qual partit, perqué fent aixó ja ho havíem "fet tot.