AIGUA-FORTS Salgan Vds. inmediatamente, mal educados; estas no son maneras de entrar eñ una cátedra... —Pro senyor P., es que la caballería . . ...=Aquino hay más caballería que yo— v ñongué el professor donant un furiós cop de regla sobre la laula. Bachiller Carkasco. DUESJORMA. OESDEJOIA EN TERRES DES. GREGORI. Primera jornada. ixó era en una nit d'istiu i en una carretera. Una carretera, sabeu? com totes les carreteres, amb pols al mig i pilóns de gra ra als costats, i herbes per les cunetes, però, allí, en aquell punt, hi havia la casa del peó i al altre costat, l'hostal; el típic hostal de carretera, amb aquell taulell per a refrescar recobert de zenc i aquells ferros acabats en una desgarbada i simpàtica ondulació i amb poms de llautó amb verdet; aquells ferros carregats de butifarres, i pernils; i aquells caixóns de gaseosas i sifóns i al darrera aquells prestat jes amb paquets de sal, caixetilles de tabac i capsas de mistos; tot això sota la llum de petroli que s'escampava arreu .de la botiga fins a il·luminar la taula, aquella típica laula llarga, om tants cops de puny hi han donat els carreters, ont encare hi ha aquell joc de cartes d'hostal que tois coneixeu tan bé, sabeu? aquelles cai tes que han perdut la seva blancor i son lluenu-s i els caires se son tornats rodons i .-son rop'.egades longitudinalment. Aquella claror també arriva fins als quadros de les parets, fins aquell que simula una cacería en la selva i els caçadors - porten una ploma al ca pell i fins aquell que hi ha la escala de la vida, i aquell calendari virolat de la fàbrica de Xa col ata amb una brillantor de antiqueles. La claror també sortia al defora i il Juminava la acera i el caminal, però al defora, al balcó de l'hos •tal. més amunt d'aquella branca de pi penjanda a la barana, hi havia un fanal d'aq'uets que's troven a totes les cantonades dels pobles vells, amb un altre llumet de petroli al dedins que volia il·luminar- la carreteraregada d<: fresc i l'espectacle que en ella s'hi representava. Això era lo bonic. Una carretera fresca, amb noies fresques; pagesetes que reien, i mainada, i dones amb les mans a les caderes, i pagesos corvats amb el somriure als llavis, i tots reien en aquella nit de lluna. Si; era una nit de lluna. Aquesta també reia desd'aquell seu cel de blau tan dolç. d'aquell blau de cel de clar de lluna; i s'amagava les seves rialles amb les boires que muntaven del riu i que embolcallaven les immenses arbredes. Jo no se si les arbredes també reien, però's movien dolçament, al compás d'un fresc oratje i xiuxejaven un no se qué, que'm semblava de alegria. Nit d'alegria aquella. Era la festa major, sabeu? ' Desde l'hostal i la casa del peò, se descubría al clar de lluna, la silueta emboirada de l'iglesia del poble, i es distingia uh puntet lluminós que devia il·luminar als músics. I d'allà al lluny, arriva va melangiós, el so de la tenora barrejat amb el bruit del fiscorn i el contrabaix. Nit tranquila de clar de lluna: allá baix dançaven alegrament al só de les tenores, i aquí tots somreien alegrement ¿Perqué?... ja os ho diré perqué!... Quina nit més hermosa aquella! Una nit de clar de lluna sempre es hermosa però aquella, sabeu? encare més. Al costat de la casa del peò hi havia aquell petit jardinet que mai hi falta amb clavellinas, i da lias i girasols, i gesamis.'i també una mica de menta i de marduix; i al costat de l'hostal hi havia l'horta; aquella horta amb tomaqueres i carbaçons, i monjetes amb canyes ben altes, i encare aquells dolços en canyiçats a banda i banda ben piéns d'enredade res campanetes florides; i aquí mitj entre'l jardí del peò i l'horta del hostaler els pagésos somrients i la mainada estufada amb" aquell mocadoret de seda al coll; i cadires, moltes cadires hi havín també, i allá extasiats tots somreien. Miraven cap a i'horta de l'hostaler. ¿Sabeu aquell camí que hi ha al mitj de l'horta que te una entrada com una xica glorieta tota coberta . de carbaceres? Dons lothom mirava cap allí. Allí hi havien guarnit un petit escenari. Una canya .aguanumc un cobrellit vermell barrava él pas del caminet. i més enrera un altre vermellós de cobrellit muntava fins al nivell superior ont s" ajuntaven les carbaceres, i dos bocins de canya sortien enfora amb dos espelmas encaixades en una esquerda;dues espelmas que regalimaven depressa i il·luminaven lleugerament'aqucll escenari en el que hi penjaven del sostre uns carbaçons madurs, tendres. I les espelmes, no ús penseu, també reien; als menys aixís ho indicaven amb les alegres contorsions de la seva flama. I entre els cobrvllits vermells, hi havia l'heroe triunfal de la festa En Táhs, sabeu? amb la seva çara bonatxasa i el goll que li penja; amb el seu gros mocador lligat al coll, i típicament 'en mànigues de camisa. I els putxinel·lis en les seves mans deien disbarats i's pegaven i topaven amb els carabaçons; i en Titella amb la seva barretina que li onejava majestuosament cantava una oda al seu amor, i- tot acabava amb bastonades i amb el ball del «Gloriós Sant Farriol». Pi ó després venia l'entreacte, i les cadires s'apartaven de la carretera i en Tans sortia beatificament de sota el cobrellit i s'asseia en una cadira, rodejat de la mainada que'l mirava com un héroe, i d'aquells pagesos que sempre'n tenen una per dir, i eran l'esca dels xistos den Tans. I en Tans mentres tant agafava l'acordeón, i el públic demanava i desseguida veieu les parelles giravoltan per la carretera sota el dolç clar de lluna, fins que laços reclamaven seurer a les